Però què són i per a què serveixen?
Les càmeres lectores de matrícules formen part d’una prova pilot oferta pels Mossos d’Esquadra a la comarca de l’Alt Penedès com a possible resposta a una onada de robatoris que hi va haver ja fa un temps. Val a dir que no ha tingut el seguiment que s’esperava i molt pocs ajuntaments l’han tirat endavant. Les càmeres llegeixen les matrícules dels vehicles que circulen i, si alguna coincideix amb una “llista negra” de vehicles “fitxats”, s’encenen les alarmes que fan activar els cossos de seguretat. En contra, però, hi ha el fet que els pispes, gairebé sempre, van una passa per endavant. I que, malgrat les càmeres i el seu manteniment (anualment un 10% del seu cost) són a càrrec de l’ajuntament, per ús exclusiu de mossos. L'Ajuntament en cap cas hi te accés i tampoc es coneixedor de quan s'activen les alarmes.
Pel que fa a les càmeres mòbils unipersonals, la llei determina que el seu ús ha d’estar presidit pel principi de proporcionalitat, en la seva doble versió d’idoneïtat i d’intervenció mínima. La idoneïtat determina que només es pot fer servir la videocàmera quan resulti adequat, en una situació concreta, per al manteniment de la seguretat ciutadana, de conformitat amb el que disposa la llei. La intervenció mínima exigeix la ponderació entre la finalitat pretesa i la possible afectació al dret a l’honor, a la pròpia imatge i a la intimitat de les persones. La utilització de videocàmeres exigeix l’existència d’un risc raonable per a la seguretat ciutadana, en el cas de les fixes, o d’un perill concret, en el cas de les mòbils.
Donat que les funcions dels vigilants són molt concretes i definides per la llei 16/1991 i que cap d’elles és la seguretat ciutadana, no veiem quin ús han de tenir en el cas concret d’Olèrdola.